Els sense rostre

Aquest llibre és d’una col·lecció, i és el tercer i últim. Per seguir la història,

t’has de llegir el primer i el segon llibre. La història tracta d’una noia i d’un esquelet que tenen poders màgics, i controlen els quatre elements: l’aigua, la terra (que només és per protecció), el foc i l’aire. Però la noia viu en una família normal que no sap res sobre la seva vida secreta. L’Skulduggery i la Valquíria, així és com es diuen, investiguen quatre assassinats de teletransportadors.

Investigant, troben un grup de dolents que es deien Diableria, que es podrien haver tornat a ajuntar i fer una conspiració per fer tornar els Sense Rostre, que eren uns déus molt poderosos tancats per sempre en una altra dimensió. Per fer-los tornar, necessitaven l’Ancora Isme i un teletransportador, l’Skulduggery i laValquíria. En troben un que es diu Fletcher Renn i el posen sota protecció. Però laDiableria aconsegueix robar l’Ancora Isme del Santuari i segresten el cap del Santuari: en Thruid Guild. La diableria i l’Skulduggery, la Valquíria, la Tanith i l’Abominable, es disposen a fer un intercanvi: en Thurid Guild per en Fletcher Renn, o si no, matarien en Guild.L’Skulduggery i la Valquíria, van anar a demanar ajuga a uns nigromants, que són uns mags molt estranys , misteriosos i foscos que controlen el poder de la foscor. Els volen per si hi havia batussa, i hi accedeixen.

El dia de l’intercanvi, en Sanguine de la Diableria els va a veure a la seva botiga per fer tractes: els segrestats caminarien alhora en direccions oposades i es creuarien al mig del camí. Però l’abominable, l’obliga a dir les trampes que vulguin fer, i elsdiu que en Guild porta una bomba. I comença la batalla i els nigromants apareixen sobtadament i la Diableria ha de fugir per falta de forces. L’Skulduggery i la Valquíria van anar a demanar a una vella amiga una arma prou potent per matar els sense rostre i la troben: el Ceptre del Antics, que permet convertir en pols tot el que el seu raig negre i resplendent toqui, però només el pot fer servir la Valquíria perquè ella descendeix dels Antics.

El dia marcat, la Diableria va al lloc de la porta però l’Skulduggery, la Valquíria i els altres el segueixen. La sicaria Rose de la diableria i en Krav els descobreixen i els ataquen, mentre en Batu i En Fletcher obren la porta. Arriben uns mil homes buits, que són de paper i molt dèbils i la cosa es complica. A mitja lluita arrive cent Tallants, que són aliats, en Meritorius i la Xina, i es gira la truita. Al final es colen tres Sense Rostre i posseeixen tres cossos: d’en krav, d’en Batu i de la Rose. La Valquíria destrueix la Rose amb el Ceptre, però el Sense rostre d’en Krav li agafa i li destrueix, pel raig de llum que en surt el converteix a pols. Encara en quedava un i l’Skulduggery li diu a en Fletcher que torni a obrir la porta per fer-lo entrar. Quan l’obre l’atrau una gran força i desapareix, però del forat en surt un tentacle viscós i s’emporta l’Skulduggery cap a dins per sempre més. En Wreath, que és un nigromant, li diu a la Valquíria que pot fer tornar l’Skulduggery si troba la seva autèntica calavera i desapareix.

És un llibre molt bo perquè sempre passen coses i aventures i al final et deixa molt intrigat pel que passarà al següent llibre.

Aniol Roca

El nen que ho va tenir tot

Hi havia una vegada un nen que va tenir sempre tot el que demanava, si més no, totes les coses que demanava. Els pares, forçats a realitzar llargues jornades laborals, l'estimaven molt i desitjaven veure'l feliç les poques hores que podien estar amb ell. Constantment li feien regals, a ser possible molt cars, i intentaven no negar-li res del que demanava perquè estigués content i els estimés molt. Podia veure la tele quan volia, només menjava els plats que li venien de gust, va disposar d'una bici nova quan encara l'anterior tot just tenia un any i estava gairebé nova.

El nen va anar creixent i a mida que es feia gran i els anys passaven anava tenint més necessitats. Cada cop feia més coses en contra dels seus pares, cada cop demanava més. Els seus pares no es podien creure la situació, no volien renyar-lo per no fer-li mal, però el nen cada cop empitjorava; ja no només suspenia els exàmens, també arribava tard a casa i cada setmana obtenia més diners, diners dels quals els seus pares no en sabien res. Els pares van començar a sospitar, van decidir investigar i la sorpresa va ser al descobrir que traficava amb marihuana. A l’arribar a casa a les tantes de la nit, tot estava igual que sempre, només fallava un detall: els pares l'estaven esperant i pel rostre d’ell van deduir que es tractava d'alguna cosa greu. Ell no va dir res, va entrar i es va estirar al sofà. Els pares, però, tot mirant-lo li van dir:

- Si tens algun problema saps que pots comptar amb nosaltres: hem sigut i volem ser una família.

Ell, cansat, contestà:

- No en tinc cap de problema, el meu únic problema sou vosaltres.

El pare, commogut per les paraules deixà anar de cop:

- Sabem que trafiques amb marihuana… Et sents més home potser? Què passa? No en tenies prou amb els diners que et donàvem nosaltres honradament?

Ell, eufòric, va obrir la porta i se’n va anar de casa. Bé, un cop al carrer no sabia pas què fer, així que va decidir anar a dormir a casa d'un dels pocs amics que li quedaven. Va passar la nit allà, es va despertar i va pensar: “Avui som un nou dia, tot sortirà millor”. Però cap afirmació era certa. Per mala sort totes eren errònies. No es podia quedar a dormir cada nit a casa del seu amic, s’havia d’espavilar i l'únic recurs que li quedava era el carrer. Era de nit i tocava dormir, i ell enyorava el seu llit calent, el petó de bona nit i si més no algun crit del pare.

Però ja no tenia res, va ser llavors quan va aprendre a valorar el més mínim detall, a tenir una llar, a compartir la vida amb algú que durant anys ha lluitat per tu, t'ha vist créixer i passar de ser un nen a un adult, amb els amors i desamors, aquella persona que t'ha ajudat a estudiar durant tota una nit perquè simplement un examen et sortís bé, tot l'esforç donat en una simple discussió. I és que es ven veritat que ningú sap el que té fins que ho perd, que no som conscients que al carrer hi ha mil persones que no s’hi estan per gust, simplement perquè no tenen cap lloc on viure ni on menjar, no tenen ni un simple plat, ni un simple aliment per posar-se a la boca. I és llavors quan penses que durant anys has estat desaprofitant el menjar, triant sempre el que més et venia de gust. Que injust es el món, uns tenint tant i altres tenint tant poc!

No es podia adormir, massa pensaments li rondaven pel cap, tenia por i la nit era freda, volia tornar a casa però no tenia el valor suficient per fer-ho.

Va decidir passejar per veure si se li esclarien els pensaments. Aleshores va veure una família pobra, però contenta, i li va cridar l’atenció un dels membres més petits de la família quan va veure que es dirigia cap a ell i li digué: “Té”. Era un tros de pa brut i amb mal aspecte. La nena, al donar-li el pa, li va dir: “Sé que estàs passant gana, això era el dinar i el sopar de tota una setmana per mi”. Ell, sorprès, digué: “I doncs, per què m'ho dónes si a tu et fa més falta que a mi”. Ella rient digué: “Potser d'aliment sí, però de necessitat no; no és millor el que té molt sinó el que menys necessita, el que s'alimenta d'un somriure dels altres o sap veure i apreciar cada cosa que li regala la vida; com pots comprovar sóc pobra, i no tinc gaires anys viscuts en aquest món però tot el que necessito saber ho sé i tot el que necessito tenir ho tinc; per què vull diners si la verdadera felicitat no es compra, simplement em conformo amb tenir una família i dono gràcies que la tinc, perquè molts nens la en tenen”.

El nen va donar gràcies d'haver conegut una amiga que l'escoltava i que no era amiga només en els bons moments sinó també en els dolents. I d’haver tingut la il·lusió d’enamorar-se d'algú.

Llavors, donant-li les gràcies, començà a córrer i inconscientment tocà el timbre de la porta de casa seva. Els pares van obrir la porta, es van quedar tots tres durant uns instants parats… i de sobte el nen va abraçar els pares tot plorant. “No us ho mereixeu, ho heu fet tot per mi a canvi de res, m'heu ajudat quan més ho he necessitat i he estat tan cec que no he notat ni la vostra presència; diuen que és de savis rectificar, sisplau doneu-me una altra oportunitat”. Els pares orgullosos d'ell i de les seves paraules li van dir: “Entra com si mai haguessis entrat a casa teva, comença una nova vida i permetre'ns començar-la amb tu”.

Totes les persones som bones, només hem de conèixer-nos a nosaltres mateixes, som carn humana amb un cor a dins. Un cor que està obert a tothom i sempre acaba fent el correcte. No importen els errors o les vegades que hagis errat al llarg de la teva vida perquè mai és tard per començar de nou.

Imma Gallardo (4t ESO B)

Nit de sang

Autor: Santi Baró
Editorial: Barcanova
Pàgines: 238
Any d'edició: 2005

Som a l’any 1640. Les tropes de Felip IV trepitgen amb odi i arrogància la terra catalana, obligant a acollir-los camí cap a França. Els soldats ho aprofiten per cometre abusos de tot tipus a les cases i viles. A en Pau Català, el jove protagonista a qui les tropes reials han matat la família, li han pres tot el que tenia i li han cremat el mas de Torregrossa de Ter, el lloc on ell va viure. La seva tossuda personalitat, heretada del seu pare, el porta a convertir-se en un espadatxí amb ànim de revenja. En Pau es trasllada a Barcelona per rebre classes d’esgrima per part de monsieur Espí, antic oficial dels mosqueters de Richeliu. El noi acaba servint a casa del francès mentre va descobrint la veritable cara d’aquell enigmàtic home, que resultarà ser un espia. Però allà a la ciutat hi troba molta més gent, com molts personatges importants de la política catalana d’aquell moment. També troba una encantadora dama que li proposa un estrany joc de seducció i un personatge misteriós que només se li apareix a ell. Amb tots aquests ingredients,en Pau participa en una missió al servei de la Generalitat Catalana amb l’objectiu de salvar Catalunya.

He trobat oportú deixar aquest llibre en el bloc, ja que me’l vaig llegir aquest estiu i em va agradar molt. A més a més, és de l’autor que va venir a fer-nos el taller de llengua a l'escola. El llibre es basa en un context històric situat just abans de la decadència dels Països Catalans per formar part de Castella. Amb això podrem comprovar de quina manera Castella (l’actual Espanya) es va aprofitar de Catalunya i se’n va apoderar injustament. Muïran los traïdors, visca la terra!

Roger Compte Roca (4t d'ESO B)

Silenci

Si em deixes, em tallo les venes... Això és el que em va dir abans de morir. Dur. Molt dur. No sé si s’ha de ser molt valent o molt covard. Són d’aquelles coses que tothom sap que no es poden contestar fins que un s’hi troba. Opinar per opinar no val, i quan t’hi trobes, a vegades canvies totalment d’opinió.

Me l’estimava molt. La nostra relació va començar una tarda plujosa d’hivern. Devien ser, crec, prop de les sis o les set de la tarda quan el vaig veure per primer cop. Estava a punt de creuar el carrer quan uns papers li varen caure al terra. El vaig ajudar a recollir-los i ni tan sols em va dir gràcies, però amb una mirada em vaig sentir més que agraït.

Tot va anar molt ràpid. Dos cinemes, unes quantes nits de festa i alcohol i de cop em vaig trobar matinant al seu costat. Apareixia i desapareixia de la meva vida molt ràpidament. Es deixava veure i s’amagava. Va començar a ser un joc que em començava a agradar. Tot era silenci. No sabia res d’ell però tampoc no m’interessava saber-ho. Tampoc volia saber res de mi. Sí. Tot el temps que estàvem junts el dedicàvem a disfrutar un de l’altre. Per mi no tenia sentit ni trobar-nos i ni tan sols parlar... em tenia lligat.

Un dissabte al matí, mentre es dutxava, vaig veure que tenia els mateixos papers que uns quants dies abans l’havia ajudat a recollir del terra a sobre de la taula de la cuina. Ni me’ls vaig mirar. Coses personals d’ell. L’única cosa que em va dir abans de marxar va ser que no l’esperés més, que tot s’havia acabat i que no li demanés explicacions. Silenci un altre cop.

Ara estic aquí estirat explicant-li aquestes coses perquè crec que tot es podia haver evitat. Si no l’hagués ajudat a recollir els papers, si no hagués acceptat les seves invitacions... En definitiva, si no hagués entrat en el seu joc, molt possiblement ara no estaria aquí.

Vostè em pregunta com es va acabar la història. Per mi es va acabar d’una manera i per ell d’una altra. Quan ja gairebé ho havia oblidat tot, prop de casa seva hi vaig trobar una ambulància. No vaig poder amb la curiositat. Era ell. Les escales eren fosques i al replà del seu pis hi havia força moviment. Vaig demanar a un veí què passava i em va dir que feia dies que no sabien res del 5è 1a i que havien decidit trucar al 112 explicant la situació. Vaig entrar com vaig poder dins del pis fent-me passar per un conegut seu. No em va agradar el que em vaig trobar.

Estirat al llit. Brut. Demacrat per la malaltia. El patiment se li dibuixava a la cara. Un somriure. Això és el que em va espantar més, un somriure. Després em va dir la frase que no em trauré mai més del cap: si em deixes, em tallo les venes. Deixar. Què és deixar? Deixar una relació? Deixar que es talli les venes? Tenia els maleïts papers un altre cop allà, com si m’estiguessin dient “agafa’ns”, llegeix-nos... els vaig agafar i vaig sortir corrents d’aquella habitació.

Que què deien els papers, doctor? Només dues coses. Carpe Diem i el resultat de la seva prova del virus VIH és positiu i en estat avançat. Carpe Diem... Positiu... Estat avançat... un últim somriure... Pànic. Ho resumeixo tot amb pànic i ràbia.

I ara què, senyor doctor? Carpe Diem? O espero la mort estirat al llit tot esperant algú per fer-li un últim somriure?

Víctor Escribano, 4t d'ESO B, curs 2010-11

Un cor màgic

Autor: Stel·la Camacho

Aquest és un àlbum il·lustrat, escrit per l'Stel·la Camacho, mestra d'infantil de la nostra escola, i il·lustrat per la Laura Di Francesco, il·lustradora italiana.

Què somia ser el teu cor?

Obre el llibre i descobreix-ho...

La última canción

Autor: Nicholas Sparks

M'ha agradat molt aquest llibre ja que trata sobre una adolescent la mare de la qual l'obliga a passar un estiu amb el seu pare. Per ella és el pitjor que li podia fer ja que porten 3 anys separats i ella mai ho va superar. Gràcies a aquestes vacances ella descobreix els diferents amors que et pot donar la vida, com l'amor que existeix entre pares i fills, l'amor per la música i, el més important per a ella, el primer amor per un noi.