Autors: Joan Llongueras i Mercè MasnouEditorial: Roca editorial
Pàgines: 255
Any d'edició: 2006
"Kadingir i el ceptre de Zink" tracta d’una nena anomenada Ishtar que té deu anys i és molt imaginativa i trapella. Ella només ha vist un cop a la vida la seva àvia, perquè és una arqueòloga molt famosa i viu a Itacoaria fent exploracions.
L'àvia cada dia li envia una carta i la sorpresa arriba un dia que en rep una on posa que pel dia del seu aniversari, el dia que faci onze anys, l’anirà a visitar per celebrar-ho. L’Ishtar està molt emocionada.
A la fi arriba el dia del seu aniversari, però no sap a quina hora arribarà l'àvia, així que se’n va a l'escola. Els seus pares es comencen a impacientar, perquè l’àvia no arriba i quan l’Ishtar arriba a casa, després de l’escola, els pares la volen distreure dient-li que busqui el seu regal per la casa. Mentre el busca, comencen a aparèixer un seguit de personatges i l’Ishtar acaba en una dimensió paral·lela.
Allà li expliquen que ella és la reina d’una raça sencera... que la seva àvia ha estat raptada per uns homes tigre... que hi ha un rei malvat... que ha de passar unes proves per demostrar que és la futura reina...
Tot el llibre té molta intensitat i, si a sobre hi afegim que l’Ishtar és molt trapella i sempre està acompanyada a la dimensió paral·lela per una persona molt seria, tot plegat fan una combinació gairebé impossible. És, per tant, un llibre de misteri i d’humor alhora que us recomano.
Sergi Rafael
L'àvia cada dia li envia una carta i la sorpresa arriba un dia que en rep una on posa que pel dia del seu aniversari, el dia que faci onze anys, l’anirà a visitar per celebrar-ho. L’Ishtar està molt emocionada.
A la fi arriba el dia del seu aniversari, però no sap a quina hora arribarà l'àvia, així que se’n va a l'escola. Els seus pares es comencen a impacientar, perquè l’àvia no arriba i quan l’Ishtar arriba a casa, després de l’escola, els pares la volen distreure dient-li que busqui el seu regal per la casa. Mentre el busca, comencen a aparèixer un seguit de personatges i l’Ishtar acaba en una dimensió paral·lela.
Allà li expliquen que ella és la reina d’una raça sencera... que la seva àvia ha estat raptada per uns homes tigre... que hi ha un rei malvat... que ha de passar unes proves per demostrar que és la futura reina...
Tot el llibre té molta intensitat i, si a sobre hi afegim que l’Ishtar és molt trapella i sempre està acompanyada a la dimensió paral·lela per una persona molt seria, tot plegat fan una combinació gairebé impossible. És, per tant, un llibre de misteri i d’humor alhora que us recomano.
Sergi Rafael
Moltíssimes gràcies Sergi, per recomanar El ceptre de Zink!!!
ResponEliminaPer cert, no sé si deus saber que aquest proper dimecres 26 de Gener estarem a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, a dos quarts de set, per parlar de Kadingir, en Joan Llongueres i jo mateixa.
Així que si saps d'algú que li agradaria i pugui venir (tu mateix), ja pots anar-ho escampant!
Mercè :)